Tot el matí menjant xocolata. I no foie …
Acabava d’obrir la meva segona tauleta quan va sonar el telèfon. Era una bona amiga meva, preocupada perquè no havia donat senyals de vida des de divendres a la nit. I ja era dimarts …
La vaig despatxar ràpid, molt més del que mereixia després d’estar desapareguda quatre dies sense contestar als seus missatges. Però és que parlar amb la boca plena del llaminer aliment, i aconseguir no bavejar en fer-ho, no era el recomanable.
Necessitava xocolata perquè caminava excitada des de divendres. Perquè havia conegut a un home molt atractiu aquella nit, i no hi havia tingut el valor d’anar-me’n amb ell. Potser això havia estat el més assenyat, però tenir la ment tranquil·la no feia que es calmés el meu entrecuix.
– ¿Segur que estàs bé? – m’havia preguntat la meva amiga, a l’altre costat de la línia telefònica.
– Tot el bé que es pot estar quan et sents una completa imbécil-, li havia contestat jo, tractant d’empassar la xocolata abans de fer-ho-. Tranquil·la, es em passarà quant doneu un bon pols.
El problema radicava que no estava segura d’això. El meu xicot no havia aconseguit excitar tant, i això que a força d’insistir en anar a dormir al final havia resultat ser un bon comensal entre les meves cames.
Però aquell home, gairebé sense fregar-me, havia hipnotitzat els meus sentits. El meu sentit es va enamorar de les seves paraules, obscenes i vicioses. Va encendre la meva ment amb tanta rapidesa que em va fer caure les defenses gairebé sense haver-les aixecat de la mateixa manera que tenint i veien als millors videos porno de pornogratis19.xxx.
Portava sospirant per ell des de divendres a la nit.
Hi havia posat la televisió, sense ganes de veure res. Hi havia intentat llegir, però amb escàs avanç per les pàgines del llibre. Hi havia anat a treballar, però no havia estat gens productiva. I havia intentat dormir, però em passava les hores portant-me la mà a l’entrecuix, buscant l’alleujament d’un orgasme.
Però, encara que em corria, seguia sentint-me buida.
Per poc que em despistés el tenia ficat en la ment. Alt, atractiu, musculat, elegant … Per què havien homes així? Fet pel pecat, sens dubte. El dimoni l’havia creat per emportar-se les ànimes de les noies ximples com jo a l’infern. I la meva tenia moltes ganes de perdre entre les brases, per tal de ser posseïda per semblant home. Total … si de perdre el cap es tractava, millor passar l’eternitat envoltada de temptacions malsanes, gemecs i pell marcada a força d’esgarrapades i esperma.
Encara sort que la meva ment, de tant en tant, reaccionava i em feia una bufetada ben merescut. Aquell desconegut podria haver estat qualsevol dement, un pervertit, el major assassí en sèrie mai capturat, o qualsevol de les idees atroces que em poguessin passar pel cap. Haver-ho seguit fins a la seva moto podia haver estat una bogeria; haver acceptat el segon casc, haver obert les cames per encaixar-a banda i banda del seu cos i aferrar en el moment en què es posés en marxa …
Més xocolata.
La sensació de sentir cremar el cos és agradable al principi, però molt molesta quan portes cremant diversos dies. No hi havia aeròbic al gimnàs per tant xocolata. I jo feia un parell de setmanes que no trepitjava el gimnàs ni tenia sexe. La meva amiga opinava que aquest era un dels problemes, que no aconseguia canalitzar l’excés d’energia de forma adequada feia mamadas caseras com mai ho haviea fet, a més disfrutava fent-ho. Ella i el seu misticisme. Jo pensava, simplement, que necessitava la boca d’aquell home fent la seva feina en els punts de la meva anatomia més necessitats d’atencions.
I, el més important, era la meva oïda.
Adoro el sexe en què un home et sedueix amb la parla. Em entabana una bona conversa, una paraula zalamera, una llengua revoltosa dins la boca, acariciant les lletres a l’deixar-les escapar d’entre els llavis. Una llengua que poder imaginar mentre em sedueix. Una llengua que s’entesta a marcar senders de saliva per la pell encesa. I una boca cobrint les tetas, mentre els dits virils s’introdueixen en la meva, buscant que els xucli.
Era normal que no m’estigués concentrant a la feina, si no aconseguia apartar-lo de la meva ment. Els seus pantalons cenyits a la cintura, marcant la seva virilitat, i sobretot les natges dures i contornejades, em perseguien per totes les estances de la botiga, acosándome amb cada arruga de tela, amb cada ombra, amb cada embalum … Aquella nit la jaqueta la portava ajustada, imagino que com la solen portar els motards. Sota ella, una camisa perfectament planxada, amb les mànigues recollides a l’altura del colze, es tensava amb els seus moviments mentre canviava de postura al voletejar al meu voltant gaudint del sexo anal que haia rebut anteriorment, de cap manera persecució implacable.
¡I tant que m’havia fet caure!